sábado, 8 de agosto de 2009

SÓC UNA PATATA?




Si jo fos una patata
 m'avorriria d'allò més. 
M'imagino no fent res
 mig dormint sota la mata.
- I si agafo les maletes
 i me'n vaig a veure mon? 
Em poso una cinta al fron
 i als peuets unes xancletes. -
Dit i fet, em poso dreta, 
trec les fulles de la cara. 
Ara caminaré, ara... 
Sembla que tinc un problema.
Ara si que m'he emprenyat! 
Què està passant per aquí?
 No pot ser! No puc sortir! 
Tinc el cul ben enterrat!
La senyora Remolatxa, 
la Ceba Tendra i en Blat 
se'n riuen d'amagat,
 mentre es graten la panxa.
Dalt d'un arbre, una poma, 
amb un estrident xiulet 
em va dir: - ei, tu, vailet! 
esperat que vingui l'home.
Ell t'ajudarà a sortir, 
et durà a casa seva, 
t'adobarà amb all i ceba 
i et posarà a fregir. -
Aquesta idea no és bona. 
Sortiré d'aqui corrent, 
caminant cap a Ponent. 
Jo me'n vaig, que ja és hora!
Mig dormint sota la mata, 
aquest conte s'acabava
 quan de sobte imaginava, 
que jo era una patata.

LA MOSCA TOSCA


 Sóc una petita mosca
negre i amb blaus lluentons,
tropeço per tots cantons
i el meu bonic nom, és Tosca.



Visc a la teva finestra
la foscor em fa fugir,
busco per on sortir
des del matí fins al vespre.



Acostumo a ser molt neta.
Cada dia set vegades
rento les meves ales,
sóc una mosca coqueta.



A traves del meus grans ulls,
quasi més de mil vegades
reflectides moltes cares,
veig venir de molt, molt lluny.



Verda, es la meva cosina,
li agrada molt la caca.
I, si pot ser, la de vaca,
que és de qualitat més fina.



Tinc altres parents insectes,
com els mosquits, les aranyes,
els escarabats amb banyes,
les abelles i les vespes.



Cucs, erugues, papallones,
roges i negres formigues...
N’hi ha de molts colors i mides.
Són unes bèsties molt mones!