Si jo fos una patata
m'avorriria d'allò més.
M'imagino no fent res
mig dormint sota la mata.
- I si agafo les maletes
i me'n vaig a veure mon?
Em poso una cinta al fron
i als peuets unes xancletes. -
Dit i fet, em poso dreta,
trec les fulles de la cara.
Ara caminaré, ara...
Sembla que tinc un problema.
Ara si que m'he emprenyat!
Què està passant per aquí?
No pot ser! No puc sortir!
Tinc el cul ben enterrat!
La senyora Remolatxa,
la Ceba Tendra i en Blat
se'n riuen d'amagat,
mentre es graten la panxa.
Dalt d'un arbre, una poma,
amb un estrident xiulet
em va dir: - ei, tu, vailet!
esperat que vingui l'home.
Ell t'ajudarà a sortir,
et durà a casa seva,
t'adobarà amb all i ceba
i et posarà a fregir. -
Aquesta idea no és bona.
Sortiré d'aqui corrent,
caminant cap a Ponent.
Jo me'n vaig, que ja és hora!
Mig dormint sota la mata,
aquest conte s'acabava
quan de sobte imaginava,
que jo era una patata.
No hay comentarios:
Publicar un comentario