LUNA DE CIUDAD

Miro arriba y no te veo.
Desde aquí no puede ser,
luminoso anochecer
de destellos llena el cielo.

Hace tiempo no te encuentro.
Le diré al Sol, él sabrá
pero…a estas horas no está.
Le he de preguntar al viento.

.

Entre estrellas te busqué
a la ciudad poco vienen
que entre tanta luz no pueden,
pero alguna ya encontré.

El mar sí sabe de ti.
Todas las noches te ve
reflejada sobre él.
-¡Viene mucho por aquí!-

-Ayer noche sí la vi.
poco a poco sube, brilla,
vergonzosa en mi se mira
con su luz rojo carmín.-

BICHO

“Bicho” és el meu gatet negre.
Només fa una setmana
va deixar la seva mama
i va entrar a casa meva.

De punta té tot el pel
entremaliat, però bo.
Encara és un nadó!
Ulls del color de la mel.

Tot en ell és molt petit
fins i tot el seu miolar.
D’aquí a uns dies n’aprendrà
i serà molt divertit.

Corre per tota la casa
coses noves, tot ho veu.
Per molt que el renyis, no creu.
Mira, toca i esgarrapa.

Si vol jugar t’ho demana.
Quan té son et puja a sobre
la boqueta se li obre.
També miola quan té gana.

MI MUSA NO ESTÁ

 

Le doy a la cocorota
y no quiere funcionar.
Cómo le tengo que hablar
para que me indique otra

palabra con que rimar.
Quién me presta una musa
que me deje alguna idea
para poderos contar

que la mía me ha hecho un hueco.
Se ha marchado sin maleta,
ni una nota en la puerta,
se largó con viento fresco…

Ha tomado vacaciones
sin siquiera consultar
cómo podía plasmar
yo aquí mis emociones.

HAIKU-6

última clase

los bocatas prohibidos

no son la base

es la ocasión

de comer mejor hasta

la operación

HAIKU-5

luces, montañas

a lo lejos puedo ver

por mi ventana

oscuridad
siluetas definidas
que el Sol cambiará

HAIKU-3

. 
se acerca lento

hilera de vagones

carga humana

HAIKU-2

alguien que le dé

un leve empujoncito

le cuesta subir

.

...............

.

con tu venida

.

recobra movimiento

.

en luz y vida.

ONES

L'aigua torna lenta y suau.

A les roques fort hi topa

i a la barca, quan s'hi apropa,

llisca i deixa un estel blau.

Empenyen-se cap a platja

quan l'escuma toca sorra

s'embolica i s'esborra,

s'esvaeix el seu coratge.

Amb la fosca i la mar bruna

mil llumetes fan "xip - xip"

com si fossin molts pessics.

No hi ha Sol i no hi ha Lluna.

I la barca llisca suau

i la mar camina lenta

i les ones van i venen

en un mar que és negre i blau.

HAIKU-1

Carrito arriba,

limpio y paso el plumero.

Carrito abajo.

¡HOLA!

¡Hola!

¿Ya estás aquí?

Sales con vergüenza,

cada día antes y ¡qué rápido!

Y después pasan las horas,

parece que no te mueves...

Pero lo haces, lentamente...

¿También te acostarás tarde, hoy?

Estarás cansado,

tanto ir y venir

arriba...abajo...

¡Te he visto en el río!

Por el puente pasa un tren,

sobre tí.

Y esos cambios de color...

Y esos brillos...

¡Qué coqueto!

¿Ya te vas?

Te veo mañana.

Gracias por venir todos los días.

¡Eres un SOL!

ESTRELLAS

...

.

Los puntitos del cielo

me hacen guiños de luces,

los estaba contando

pero ya me he perdido.

...

Empezaré de nuevo

esta noche contigo.

Cuenta tú los de un lado

después suma los míos.

...

Son azules y blancos

plata, oro y rojizos.

Aquel que tú prefieras

te lo doy, amor mío.

...

¡Creo que baja uno!

Si se cae, es mío.

Le pediré un deseo:

que te quedes conmigo.

.

MAR

.
.

Pradera de inmensidad

ondulante hierba verde

que de mi vista se pierde.

Late con intensidad

.

un corazón de ciudad

desesperando por verte,

deseoso de tenerte

mi feliz tranquilidad,

.

cura de todo dolor.

Bancos de vibrantes flores

vivo aroma, fuerte olor,

.

dulce brisa de rumores...

Entre brillos y colores

las olas te traen, amor.

.

EL PIRATA I LA RATETA

Jo vaig ser un bon pirata

navegant el meu vaixell,
atrotinat i molt vell,
amb la meva amiga Rata.

Anàvem per l'ample mar

blau, obert de bat en bat,

pescant lluç i bacallà,

sardinetes per dinar.

La rateta em va mirar

amb la seva gran mirada,

la carona d'enfadada

i de sobte, em va parlar:

- No m'agraden les sardines!

Una rata amb bona imatge

vol un bon tros de formatge

o potser, una amanida! -

Jo no m'ho podia creure!

- La rateta m'ha parlat? -

Sembla que estic marejat...

Ara torno, haig de seure.

Quan em vaig recuperar

l'hi vaig dir a la rateta:

- Anirem amb la barqueta

fins a port, per anar a comprar

un formatge ben rodó,

un enciam i tres tomàquets,

cogombrets, pipes salades...

Tot plegat serà ben bo! -

La Rateta molt contenta

em va fer una abraçada,

va sortir empolainada

agafant-me amb la maneta.

Aquell dia vam dinar

més feliços que cap altre,

jo i la meva amiga Rata

navegant pel nostre mar.

SUSPIROS

.

.

Te veo a mi lado dormir.

Cansada ya de mirarte

no puedo evitar tocarte,

estar muy cerca de tí.

.

Te huelo, te quiero

y tú, sigues durmiendo.

.

Destapo tu cuerpo entero.

Tu piel es tan tersa y suave...

¿dejaré de acariciarte?

No puedo mi amor, no puedo.

.

Te toco, te amo,

duermes suspirando.

.

Por qué no podemos amor

vivir así para siempre,

juntos tu espalda y mi vientre

sintiendo tu dulce calor.

.

Te estremeces

y duermes.

.

Me abrazo muy fuerte a tí,

te toco despacio el ombligo

y en voz bajita te digo

"te quiero"... y duermo contigo.

MI CASITA

Mi casa es azul y blanca

pequeñita y con jardín.

El tejado, tejas rojas,

y en la puerta un balancín.

Son de aire las ventanas,

me dejan ver el mar.

La veleta es una bruja

que no para de indicar.

Te gustarán mis flores.

Ven a casa y las verás.

Rosales de colores

y el huerto, está detrás.

A lo lejos un velero

navegando dulcemente.

Aquí , cerca, se oyen voces.

Va llegando mucha gente.

Me saludan muy cordiales.

Yo respondo suavemente,

que mi niño está dormido,

no quiero que le despierten.

SÓC UNA PATATA?

Si jo fos una patata
 m'avorriria d'allò més. 
M'imagino no fent res
 mig dormint sota la mata.
- I si agafo les maletes
 i me'n vaig a veure mon? 
Em poso una cinta al fron
 i als peuets unes xancletes. -
Dit i fet, em poso dreta, 
trec les fulles de la cara. 
Ara caminaré, ara... 
Sembla que tinc un problema.
Ara si que m'he emprenyat! 
Què està passant per aquí?
 No pot ser! No puc sortir! 
Tinc el cul ben enterrat!
La senyora Remolatxa, 
la Ceba Tendra i en Blat 
se'n riuen d'amagat,
 mentre es graten la panxa.
Dalt d'un arbre, una poma, 
amb un estrident xiulet 
em va dir: - ei, tu, vailet! 
esperat que vingui l'home.
Ell t'ajudarà a sortir, 
et durà a casa seva, 
t'adobarà amb all i ceba 
i et posarà a fregir. -
Aquesta idea no és bona. 
Sortiré d'aqui corrent, 
caminant cap a Ponent. 
Jo me'n vaig, que ja és hora!
Mig dormint sota la mata, 
aquest conte s'acabava
 quan de sobte imaginava, 
que jo era una patata.

LA MOSCA TOSCA

 Sóc una petita mosca

negre i amb blaus lluentons,

tropeço per tots cantons

i el meu bonic nom, és Tosca.

Visc a la teva finestra

la foscor em fa fugir,

busco per on sortir

des del matí fins al vespre.

Acostumo a ser molt neta.

Cada dia set vegades

rento les meves ales,

sóc una mosca coqueta.

A traves del meus grans ulls,

quasi més de mil vegades

reflectides moltes cares,

veig venir de molt, molt lluny.

Verda, es la meva cosina,

li agrada molt la caca.

I, si pot ser, la de vaca,

que és de qualitat més fina.

Tinc altres parents insectes,

com els mosquits, les aranyes,

els escarabats amb banyes,

les abelles i les vespes.

Cucs, erugues, papallones,

roges i negres formigues...

N’hi ha de molts colors i mides.

Són unes bèsties molt mones!

EL MEU CASTELL

Que vols veure el meu castell?

Doncs mira per aquest forat...

Et quedaràs bocabadat!

És gran i, de tots, el més bell.

La torreta té un capell

d’onze merlets coronat.

És com l’espinada d’un drac,

hi reposa, cansat i vell.

Les finestres són quadrades

petitetes i amb colors,

plenes de llum i flors

de pedretes envoltades.

A les terres conreades

que el meu avi va llaurar,

blat de moro hi pots trobar,

les panotxes ben granades.

I si pujo més amunt

veig el camp i les muntanyes,

els pastors a les cabanes

i el mar, que està molt lluny.