LES VACANCES D'EN TIÓ

Aquest any, el 2010, tindrem neu.

En  Tió sap que el bosc s’ha de gelar i ja n’està fart de tant fred.

S’ha fet un fart de treballar recollint avellanes, nous i ametlles pels nens. En té moltes per repartir.

Però després de tanta feina, està cansat i una mica avorrit de fer cada any el mateix.

—Tot és com sempre, arbres, flors, bolets...ocells...

Els ocells poden volar lluny!—

Aquest any ha pensat que vol sortir.

—Potser un viatge...seria maco conèixer altres llocs!—

—Decidit, aquest Nadal marxo!— Va pensar. I dit i fet va fer les maletes.

—Què hi poso, roba d’estiu o d’hivern?—

—De tot, hi posaré de tot per si de cas...banyador, bufanda, xancletes, polar, flotador, botes...—

—La barretina la deixo dins l’armari amb boletes de naftalina, quan torni ja me la tornaré a posar.—

—On  aniré?— pensava...pensava...

—Hi ha tants llocs...Faré la volta al món? De fet, tinc roba per anar a tot arreu—

En Tió no vol tren ni vol vaixell, vol volar com un estel.

—Aniré a veure el mar!—

Pren l’avió a l’aeroport. Desde dalt veu casa seva, el gran bosc es fa petit, sembla de joguina.

A l’avió donen crispetes, avellanes, ametlles i pot veure una pel·lícula.

—Com a casa!—

El viatge va ser molt llarg, no s’ho pensava que el mar fos tant lluny.

A mida que s’hi apropava el veia gran, immens i tant blau...Molt més que el riu del bosc on ell viu.

S’ha posat les xancletes i la gorra, agafa la tovallola i cap a l’aigua.

En Tió s’empastifa molt i molt de crema protectora, s’ha d’anar en compte amb el Sol.

Tocar la sorra i l’aigua va ser tant emocionant! La sorra es tova i està fresqueta.

—Hi ha molta gent. Ep! Qui és aquell? Si és en Noel!—

Somrient, amb ulleres negres i un gran banyador vermell, duia un flotador amb cap de ren.

—I més enllà...aquells tres...si són els Reis!—

Cadascun amb el seu banyador: en Melcior de blanc, en Gaspar, vermell i en Baltasar, negre. Tots tres amb els seus flotadors de cap de camell.

—Ens hem posat d’acord aquest any!

Però, qui està fent la feina? I els regals?

Es clar...són màgics!—

A la riba hi ha tot de petxines, són ratllades i de moltes mides. —N’agafaré unes quantes per posar-les al bosc—

En Tió es va ficar dins l’aigua.

—Què freda!—

—Què divertit, suro!—

—Ets un tronc i la fusta sura dins l’aigua.— Li va dir en Noel tot ajudant-lo a ficar-se dins el mar.

Podia veure peixos, estrelles, cucs i plantes. És com a casa però tot mullat.

—L’aigua té sal, molta sal. Qui li deu posar? Jo la faig servir a la sopa!—

De sobte tot de nens l’envolten.

L’han reconegut. —Tió...Tió...caga torró!—

Els va donar torró i ametlles i castanyes de la castanyera del poble i unes petites joguines que duia a la motxilla.

I els Reis i en Noel també van fer feina recollint cartes.

Els nens s’ho van passar d’allò més bé!

A l’hora de dinar, en Tió, en Noel i els tres Reis van menjar pa amb tomàquet, botifarra amb seques i  Coca-coles  ben fresquetes.

I per postres tots cinc van demanar gelat amb tres boles gegants de xocolata, nata i maduixa.

Què bons que són!

Els tres Reis tenen un para-sol gegant que fan servir al desert.

—Podríem fer la migdiada a sota.—

El rumor del mar els ajudarà a dormir.

—Com ronca en Noel!—Diu en Tió, que no ha dormit gens.

Quina soneta que té!

Cap el vespre veuen com el Sol s’amaga rere les muntanyes i la gent que marxa cap a casa.

—Demà tornaran...—Pensa en Tió.

—Nosaltres hauríem de tornar cadascú a casa seva, que encara hi ha nens que esperen els torrons i els regals.—

—Aviat hi tornarem.

Podríem anar a veure altres llocs, altres països, conèixer molta gent...i portar regals a tothom!—

Desde el mar tornen a casa, en Tió, en Noel i els tres Reis, molt contents del seu viatge.

Bon Nadal i fins l’any que ve!