sábado, 19 de septiembre de 2009

ONES





L'aigua torna lenta y suau.

A les roques fort hi topa

i a la barca, quan s'hi apropa,

llisca i deixa un estel blau.


Empenyen-se cap a platja

quan l'escuma toca sorra

s'embolica i s'esborra,

s'esvaeix el seu coratge.


Amb la fosca i la mar bruna

mil llumetes fan "xip - xip"

com si fossin molts pessics.

No hi ha Sol i no hi ha Lluna.


I la barca llisca suau

i la mar camina lenta

i les ones van i venen

en un mar que és negre i blau.




1 comentario:

  1. M'agrada tornar a aquest poema i rellegir els seus bells versos una vegada i una altra. M'encanta.

    ResponderEliminar