L'aigua torna lenta y suau.
A les roques fort hi topa
i a la barca, quan s'hi apropa,
llisca i deixa un estel blau.
Empenyen-se cap a platja
quan l'escuma toca sorra
s'embolica i s'esborra,
s'esvaeix el seu coratge.
Amb la fosca i la mar bruna
mil llumetes fan "xip - xip"
com si fossin molts pessics.
No hi ha Sol i no hi ha Lluna.
I la barca llisca suau
i la mar camina lenta
i les ones van i venen
en un mar que és negre i blau.
M'agrada tornar a aquest poema i rellegir els seus bells versos una vegada i una altra. M'encanta.
ResponderEliminar