jueves, 8 de septiembre de 2011

EN BLANQUET

.




En un rellotge de paret

en mig de l'habitació,

llençol blanc i mort de por,

és on hi viu en Blanquet.

.


Quan són les dotze tocades

mira be per un forat

molt en compte treu el cap,

després surt, quan tu bades.

.


No te'l miris a la cara.

És un fantasma poruc

i si s'emporta un ensurt

surt pitant, com una bala!

.


Passeja pel menjador,

per la cuina i pel bany.

La banyera, un estany.

La teulada, un turó.

.


Hi ha al balcó dues cortines

i s'hi acosta per parlar

amb el seu dolç udolar.

-Déu ser un parent- imagina.

.


I veu, a través dels vidres,

el jardí plè de neu blanca

i més enllà de la tanca

troba un bosc de flors i alzines.

.


Bocabadat pel seu encis

la neu, la llum, el color,

insectes, ocells...però...

Què és allò, un arbre gris?...

.

1 comentario: