.
en mig de l'habitació,
llençol blanc i mort de por,
és on hi viu en Blanquet.
.
Quan són les dotze tocades
mira be per un forat
molt en compte treu el cap,
després surt, quan tu bades.
.
No te'l miris a la cara.
És un fantasma poruc
i si s'emporta un ensurt
surt pitant, com una bala!
.
Passeja pel menjador,
per la cuina i pel bany.
La banyera, un estany.
La teulada, un turó.
.
Hi ha al balcó dues cortines
i s'hi acosta per parlar
amb el seu dolç udolar.
-Déu ser un parent- imagina.
.
I veu, a través dels vidres,
el jardí plè de neu blanca
i més enllà de la tanca
troba un bosc de flors i alzines.
.
Bocabadat pel seu encis
la neu, la llum, el color,
insectes, ocells...però...
Què és allò, un arbre gris?...
.
Preciós.
ResponderEliminar